Si bé al bosc de la Marquesa no existeixen arbres de mida molt notables – exceptuant segurament el conjunt de pins pinyers de la Punta de la Creueta, alguns dels quals estan inclosos al Catàleg d’Arbres Monumentals, Notables i Singulars del municipi de Tarragona, i alguns peus prostrats de savina i pins en la primera línia de costa – possiblement a causa de les restriccions ambientals que un sòl molt superficial i l’efecte d’arrossegament de sal marina produeix, sí que existeix un conjunt forestal estructurat, esponerós, i divers, dominat per la pineda de pi blanc amb una sotabosc de màquia litoral, en el que és abundant la savina en la meitat occidental del bosc.

En aquesta pineda, a més, es produeixen processos naturals de senescència, caiguda i descomposició de la fusta, un factor molt poc habitual en boscos litorals, que solen estar molt intervinguts i degradats. Aquests processos ecològics afavoreixen una comunitat singular. És un bosc amb elements lligats a l’edat i amb uns valors molt superiors a la mitjana dels boscos de la seva zona. Si es perdés aquest valor, trigaríem molt de temps a recuperar-lo.

De fet, podríem dir que el Bosc de la Marquesa és un bosc singular, que és aquell que presenta valors molt superiors als de la matriu de boscos que conformen un territori. Convé tenir present que:

• Les singularitats estan lligades a l’edat. Per tant, la pèrdua d’aquests boscos seria irreversible a l’escala de temps humana. Cal recordar que l’edat del Bosc de la Marquesa és més que centenària.

• Els valors que fan que un bosc sigui singular poden variar segons el col·lectiu, i abasten àmbits tan diversos com la conservació i la biodiversitat, l’ús recreatiu i cultural o els aspectes productius del bosc. Tots aquests valors són claríssims en el bosc de la Marquesa.

• La singularitat és un caràcter relatiu al context de territori en què es valora. La determinació del valor d’un bosc es planteja a escala de país i a escala comarcal: un bosc considerat singular en una comarca podria no ser-ho en una altra comarca. En el context del litoral català, el Bosc de la Marquesa és clarament un bosc únic.

• Es tracta de boscos amb poca intervenció humana, amb espècies rares protegides o amenaçades, amb un interès sociocultural i educatiu i amb una gestió modèlica. Tots aquests atributs, incloent la presència d’espècies de flora rares, protegides i amenaçades, són característics del bosc de la Marquesa.