Les dunes i sorrals litorals són hàbitats hostils on les plantes i animals que hi viuen necessiten d’adaptacions molt importants per sobreviure-hi. Cal recordar que es tracta d’hàbitats molt secs (on l’aigua de la pluja s’hi escola), sovint mòbils, on costa arrelar-se, molt calents (ja que la sorra pot assolir temperatures molt elevades al sol estival) i a vegades escombrats per l’aigua marina, que hi aporta sal. Per tant, les plantes que hi apareixen solen ser úniques i específiques d’aquest tipus d’ambients.

En els sorrals més propers al mar, allí on encara tenen certa presència (no al final de la platja Llarga on la regressió de la platja els ha anorreat), com a la Calabecs i a la Cala Fonda, o sobre les sorres dipositades damunt la Punta de la Creueta, hi ha una franja a on l’aigua de mar només arriba en cas de tempesta, on apareix la comunitat de jull de platja (Agropyretum mediterraneum) dominada pel dos gramínies (Elymus farctus, Sporobolus pungens), una crucífera (Cakile maritima) i la mansega marina (Cyperus capitatus).

A damunt de les dunes hi creix la comunitat de borró (Ammpophiletum arundinaceae), dominada per una gramínia molt aparent, el borró (Ammophila arenaria), el melgó marí (Medicago marina) i l’equinòfora (Echinophora spinosa).

Barrejades amb ambdues associacions, hi ha tot un seguit de plantes característiques de les platges, com la corretjola marina (Calystegia soldanella), el panical marí (Eryngium maritimum), el cospí (Pseudorlaya pumila), la lleteresa marina (Euphorbia paralias), la barrella punxosa (Salsola kali) o l’espectacular lliri de mar (Pancratium maritimum), i també amb presència puntual del violer marí (Matthiola sinuata).

Sobre la rereduna, pràcticament desapareguda a l’espai ja que hi hauria de ser en la zona de contacte entre la reraplatja de la Platja Llarga i el bosc de la Marquesa, hi apareixeria la comunitat de crucianel·la marina (Crucianelletum maritimae), representada per la bufalaga marina (Thymelaea hirsuta), el timó marí (Teucrium polium ssp. dunense) l’ungla de gat (Ononis natrix ssp. ramosisima), els colitxos de platja (Silene nicaensis), l’escabiosa (Scabiosa atropurpurea var. maritima) i la maçanella (Helichrysum stoechas var. maritimum), entre d’altres. 

En el cas del bosc de la Marquesa, apareixen les savines litorals (Juniperus turbinata) sobre els sorrals fixats, i també l’estepa de sorral (Halimium halimifolium), espècies amenaçades i protegides que donen encara més valor al sistema de dunes i sorrals de l’espai.