Durant els segles XV i XVI la costa catalana va patir diferents atacs de pirates provinents del nord d’Àfrica, especialment des d’Alger. Aquests atacs eren ràzzies que buscaven saquejar i, especialment, segrestar persones, per l’alliberament de les quals es demanaven importants quantitats de diners.

Salou seria una des les vil·les més afectades per aquest fet, però al llarg de tota la línia costanera l’amenaça era freqüent. Estan documents, per exemple, l’assalt a Vila-seca i Tamarit per naus pirates el 15 i 16 de juny de 1519 respectivament.

Un fet cabdal, en el qual el bosc de la Marquesa va ser protagonista, es va donar el 25 de juny de 1561: ”Divendres dia de sant Aloy, l’endemà de sant Joan, que comptam XXV de juny, any de nostre senyor mil cinchcents y seixanta hu. tres hores avans de dia, desembarcaren cinch fustes de Moros a la punta del garbi de la Mora, en una platja ques diu Caladebechs, y dos cents Moros, pochs més o manco com judicavem, vingueren tot cami ral y entraren per lo Prat (…)”

A causa d’aquests fets, que succeïen també al desembarcament de dos vaixells moros el día de Santa Margarida de 1559, “determinaren fer una torra a la punta de la Mora que descobre lo arboçar y tot lo areny major per a que ells estat al segur puguen descubrir les fustes que per temps porien venir per la indempnitat de la vila y poblats del terme y pescadors”. El primer de març de 1562 es va signar el contracte de construcció d’aquesta torre entre los jurats del loch y terme de Tamarit (Joan Elegret, Jaume Pellicer i Francesc Borrut) de una part y mestre Janot Miró, de Tarragona de part altra

La torre de la Mora, que domina aquest sector de la costa, és una de les diverses establertes a la línia de costa, on es van erigir torres fortificades de vigilància de planta circular o quadrangular que permeten mantenir alertada a les poblacions de les incursions dels pirates i també prenen les seves mesures de defensa en cas d’atac.

En aquesta zona, apart de la torre de la Mora, existeixen diverses fortificacions i torres associades a l’antic poble de Tamarit, com la d’en Segú, i també les torres fortificades de Mas Grimau (dins l’espai) i d’altres com les del Mas d’en Cusidó, Mas de la Creu, Mas d’en Pastoret, Mas d’en Sordé, Mas de l’Hereuet, Mas Rabassa… Algunes són més antigues que el fenomen de la pirateria, però de ben segur van servir de punts de guaita i de refugi en cas d’atacs des del mar. També es coneix l’ús que es va fer del Pretori de la ciutat de Tarragona com talaia de vigilància.