La utilització històrica del bosc de la Marquesa és molt antiga. Les restes visibles més evidents són les estructures d’època romana que apareixen en dos zones concretes.

A la Punta de la Creueta, resulta extraordinària la presència d’una pedrera romana ben visible, d’on s’extreia pedra miocènica de color daurat, molt semblant a la propera pedrera del Mèdol. Són visibles fronts d’extracció, carreus a mig extreure, rases d’excavació, escombreres, en un conjunt de gran qualitat estètica en el qual, a més, són visibles molts fòssils d’invertebrats marins. Ocupa una àrea d’uns 2000 m², i inclou una plataforma plana excavada on possiblement hi arribessin gavarres o embarcacions de transport del material extret. Al front d’extracció ubicat a l’extrem est de la pedrera, es poden observar fins a tres nivells excavats de carreus.

Més cap a l’est, destaca l’estructura de la Roca Plana, que alguns autors (López Vilar. J. i Gutiérrez García, A. (2017). L’embarcador romà de la Roca Plana. Auriga nº88) identifiquen com un embarcador romà relacionat amb el transport del material extret a la propera pedrera del Mèdol. Es tracta d’un moll que configura un petit port d’uns 50 m de longitud i 5 m d’amplada, amb una rampa al final per poder-hi varar els vaixells. Les evidències que permeten sustentar aquesta determinació són la presència de retalls artificials de la roca, especialment el costat septentrional del moll, que conformen un tall rectilini d’uns 40 m de longitud, l’existència de2. Encaixos quadrangulars al moll, on es podrien haver afermat les grues de càrrega, La troballa d’un carreu de pedra Mèdol abandonat al moll, que és un tipus de pedra geològicament diferent de la pedra que constitueix la costa en aquest sector, la presència d’un jaciment romà a només 150 m del moll amb abundant ceràmica del segon terç del segle I dC, que coincideix amb un dels moments àlgids d’explotació de la pedrera i la proximitat de la pedrera del Mèdol, situada a només 1 km de distància, i amb un camí força pla, on només s’ha de salvar un suau turó de 10 m d’altura als darrers 300 m.

No s’ha establert encara la relació funcional entre l’embarcador de la Roca Plana i la pedrera de la Punta de la Creueta.