El Decret 328/1992 determina la protecció estricta d’una sèrie de taxons vegetals en l’àmbit dels espais inclosos al PEIN. Pel PEIN de la Punta de la Móra es troben les següents espècies: Limonium gibertii i Juniperus phoenicea ssp. lycia (= Juniperus phoenicea ssp. turbinata).

Posteriorment, el Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya (Decret 172/2008, de 26 d’agost, i Resolució AAM/732/2015, de 9 d’abril, per la qual s’aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d’espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya) inclou les següents espècies presents al Bosc de la Marquesa en categoria de Vulnerables: Limonium gibertii, Juniperus phoenicea ssp. turbinata i Halimium halimifolium.

Limonium gibertii és una ensopeguera laxament ramificada, amb fulles en disposició helicoïdal a la meitat superior, amb mida 15-50 x 6-14 mm, no marcides a l’antesi. Limbe d’espatulat a cuneïforme, de llis a lleument convex, amb 1-3 nervis, àpex d’arrodonit a rom. Pecíol 1-2,5 mm d’amplada, amb longitud menor de la meitat del limbe. Tiges de 15-60 cm, erectes o ascendents, amb ramificació que comença generalment sobre el terç inferior. Inflorescència sense o amb poques branques estèrils. Espigues de 10-40 mm, dretes o lleugerament arquejades. Espiguetes de 5-6,5 mm, 3-6 per centímetre, amb 1-4 flors. Flors 4,5-5 mm de diàmetre. Calze de 3,8-4,8 mm, que sobrepassa lleugerament la bràctea interna. Pètals cuneïformes, violacis vermellosos. És endèmica del litoral de Tarragona i nord de Castelló, on viu a primera línia de mar sobre penya-segats i roquers, sovint en companyia del fonoll marí (Crithmum maritimum).

La savina litoral (Juniperus turbinata = Juniperus phoenicea subsp. turbinata = eumediterranea = lycia) és una conífera peculiar que té en el cap de Salou, el morrot entre la Savinosa i Cala Romana i el bosc de la Marquesa els únics llocs on apareix a Catalunya. Es tracta d’un arbust arborescent, sovint amb creixements prostrats per situar-se en primera línia de mar, fulles semblants a les del xiprer i petits fruits marrons. Al cap de Salou apareix puntualment, sovint amb mates aïllades, als diferents espolons rocallosos o en zones amb aportació de sorra al substrat. El bosc de la Marquesa concentra la major part de la població d’aquesta espècie a Catalunya, on forma comunitats arbustives sobre substrats sorrencs a la zona de la Punta de la Creueta, i com a sotabosc a les pinedes de la meitat occidental de l’espai. Els savinars litorals són molt més comuns a les Illes Balears i a les costes meridionals de la Península.

Cal tenir en compte que, actualment, la savina litoral és considera espècie, amb el nom de Juniperus turbinata, tot i que aquesta nomenclatura no ha estat actualitzada al Catàleg de Flora. Actualment, per tant, el complex Juniperus phoenicea es divideix en tres espècies diferents: la savina de muntanya (J. phoenicea L.), la savina litoral (J. turbinata Guss.) i la savina canària (J. canariensis Guyot in Mathou & Guyot).

L’estepa de sorral (Halimium halimifolium) és una cistàcia molt peculiar que té al cap de Salou i a la Punta de la Creueta les seves úniques localitats a Catalunya. És pròpia de comunitats psammòfiles sobre dunes fixes. Mates o arbusts de fins a 2 m d’alçada, amb indument de pèls estelats i peltats. Fulles blanquinoses, planes, les de les branques estèrils peciolades, ovado-oblongues, les de les branques fèrtils sentades, lanceolades. Flors nombroses en inflorescències terminals. Pètals grocs, a vegades amb una taca a la base. Floreix de març a juny i fructifica de juliol a setembre. Molt més abundant al litoral meridional de la Península, a Catalunya és molt escassa.