Amb el pas dels anys, el bosc de la Marquesa s’ha anat convertint en un lloc de gran afluència de persones, tant els propis usuaris dels càmpings, que hi van a passejar, com els visitants de les platges que hi ha al seu interior, com molts tarragonins/es turistes que hi van a realitzar passeigs i esport a l’aire lliure. El fet que l’espai no tingui aparcaments pròpiament dit i que per arribar-hi s’hi hagi de realitzar una llarga caminada impedeix, segurament, una freqüentació molt major, però el fa a la vegada més atractiu i moltes persones que hi van hi passen el dia sencer. Cal recordar que, per l’espai, hi passa el GR-92.

En bona part, l’ús públic es realitza seguint un sender marcat amb pintures del GR-92 i que sorgeix del final de la platja Llarga, s’endinsa en el bosc inserint-se a la duna, i segueix en coronació bona part de l’espai.  Des d’aquest camí un descens abrupte i poc consolidat permet arribar a la Cala Fonda. Quan el GR-92 arriba a la roca Plana, no segueix la servitud de costa sinó que s’endinsa en el bosc i arriba en direcció nord-est al carrer del Baix Camp que és el més occidental de la urbanització la Mora.  El camí lògic que hauria de seguir la línia litoral queda dificultat a l’alçada de la Punta de la Móra, de manera que l’accés des de l’est a l’espai es realitza generalment pel carrer Baix Camp de la Móra, i també nombrosos usuaris aparquen a la N-340 a l’alçada de l’entrada del mas del Mèdol, per aprofitar un pas de fàbrica sota la via del ferrocarril per poder accedir-hi. Val a dir que el GR no és l’únic camí utilitzat pels usuaris. El pas del temps, el trepig, les conveniències o la voluntat d’accedir al sector litoral a llevant de Cala Becs, així com la dificultat en alguns trams per la caiguda d’arbres, ha fet que de manera general s’hagi produït una multiplicació de camins i dreceres.

El pas de persones, grups i fins i tot curses, han tingut un efecte devastador sobre el roquissar en contacte amb la platja Llarga (on han desaparegut per trepig quasi tots els individus de fonoll marí i ensopeguera) i el sistema dunar de la punta de la Creueta, creant una trinxera en la qual el camí principal discorre encaixonat pràcticament un metre i mig, arribant pràcticament a la roca mare i deixant exposades les arrels dels pins i les savines, que han quedat desestabilitzades. A la zona de contacte amb la platja Llarga, els usuaris han anat creant nombroses dreceres i caminals que acaben convergint al GR-92 que fins i tot ha estat canviat de traçat  però, prèviament, han afectat greument a la valuosa zona de dunes i savinar, creant una important erosió. Posteriorment, els usuaris que hi accedien des de o cap a la punta de la Creueta han creat tal nivell d’erosió que, en una de les poques actuacions realitzades per regular l’ús públic, s’ha delimitat aquesta zona de baixada per intentar aturar els efectes, agreujats per l’escolament d’aigua superficial en moments de tempestes.

Apart, existeixen comportaments incívics i prohibits, com la pernoctació, l’encesa de focs, l’acumulació de deixalles…

Per aquests motius, la Fundació Bosc de la Marquesa ha redactat el Projecte de camí litoral al Bosc de la Marquesa que pretén marcar un sol sender de pas al llarg de tot l’espai, clausurant totes les dreceres i, especialment, desviant el camí a la Punta de la Creueta per la part més litoral, tot dissenyant la restauració de la duna erosionada i la seva vegetació. Al mateix temps, s’ha dissenyat un Itinerari Forestal Terapèutic al llarg del camí per promocionar una aproximació a l’espai molt més relaxada, silenciosa i amigable amb els seus valors naturals.